Un jersei groc per a un nen…groc?

La iaia Elisa era una experta teixint i cosint. De petites, ens feia els vestits a les tres germanes. Passava les nits en blanc fent-nos jerseis i calculava fins l’últim detall per tal que les seves peces quedessin perfectes. Aquest jersei groc no ha quedat perfecte però he decidit agafar el relleu i fer jo mateixa els jerseis que ella hauria volgut fer pels seus néts.

El patró el vaig treure de la botiga Ifil. El Jan mateix va triar els colors i va decidir la seva combinació. Finalment, va escollir també els botons, que són de la Victòria Ibars.

Un jersei groc per a un nen groc.

Mònica

Anuncis

Les galetes de l’Eloi. Galetes amb nom

Va ser el sant de l’Eloi i li vam fer galetes amb el seu nom i flocs de neu perquè era els dies que feia tant de fred.

Galetes de mantega, les típiques. Però voleu saber com les vam tallar així i com li vam posar el nom? Molt fàcil: teníem aquest set tallador/personalitzador que vam comprar a la botiga de coses de cuina Gadgets & cuina.
Es tracta d’un tallador de galetes que porta incorporada una peça de plàstic on pots posar les lletres i números que necessitis

Un regal que va agradar a tothom perquè les galetes eren molt bones i eren…les galetes de l’Eloi.
Sabeu com vam fer les ratlletes blanques de les galetes?
Recepta:
100 gms de sucre llustre
1 clara d’ou batuda a punt de neu
Unes gotetes de llimona
El sucre llustre el podeu fer amb la picadora, amb els antics molinets de cafè elèctrics o comprar-lo tal qual. El posem en un plat. Hi afegim a poc a poc la clara a punt de neu, remenant amb compte. Potser no caldrà posar-la tota. Quan tinguem la consistència adequada (que no sigui molt espès però tampoc massa líquid) ho posem amb algun estri com ara una màniga pastissera, la punta d’una bossa de plàstic consistent (més difícil de manipular) o el gran invent anomenat decopen, que també podeu trobar a les botigues d’estris de cuina. Un cop fet el dibuix sobre la galeta es deixa una horeta per a que s’endureixi
Ho proveu?
Núria

Presentem la capçalera. Avui la O

El ganxet no és una cosa de iaies i avui dia menys. Cada vegada hi ha més afició pel tema i hi ha un munt de tutorials a un munt de blocs i hi ha cursets i botigues que te n’ensenyen. Quan ja saps els punts bàsics (que tampoc són tants) pots fer provatures com aquesta.
A l’Elisenda li va semblar que sota aquest gerro amb aquestes fulles li faltava alguna cosa per a que no es veiés tant la fusta de la taula. Li faltava un solet.
I sense copiar-ho d’enlloc va anar improvisant. Va fer quatre punts de cadeneta, els va tancar  i va començar a fer punts diferents per fer aquest cobretaula rodó. I no és fàcil perquè no és una ciència exacta. No es tracta de doblar la quantitat de punts de la passada anterior per créixer i com deia ella s’ha d’anar fent i desfent. Si creixes massa fa bambalina. Si no creixes prou queda dobelgat. El millor és anar-ho treballant amb una taula al davant i cada pocs punts anar-ho posant pla a veure com queda.
I és que una mica de fil teixit li dóna caliu, l’abriga.
Nota: l’accent de la O  de mÓn de la capçalera està amagat entre aquestes fulles. A veure qui el troba?

Roser

El bloc del dissabte. El món de boboan

El primer bloc que us volíem presentar havia de ser aquest El món de boboan. Artesania amb feltre diu el subtítol i la Clara que és una amiga i gran embaixadora del Món Paral.lel es presenta així en el seu bloc:

Em dic Clara Gajas i tinc 21 anys, visc al barri del Raval de Barcelona i estudio Biologia. Des de petita que m’encanta fer manualitats, dibuixar, pintar, retallar, enganxar, imaginar…! I d’un temps ençà cosir i tot allò relacionat amb el tèxtil, el feltre, fer punt, ganxet… És un món que quan hi entres ja no en pots sortir! Fa uns tres anys vaig començar fent petites figuretes per regalar als amics, un dia els hi vaig enganxar un imperdible… i mica en mica, al Nadal del 2010 va néixer aquest petit projecte i va començar a tirar endavant! Així que ara mateix, entre moltes altres coses i enmig de l'”estrès” que provoca la vida universitària, part del meu temps lliure el dedico a construïr de mica en mica el fantàstic i colorista món de Boboan. Espero que us agradi!

Començo per mostrar-vos el meu preferit: l’eriçó

I és que entrar en aquest món és ficar-se en  un món d’animalons, flors i estrelles summergint-se en el Món Paral.lel del feltre i les coses fetes una per una. Agulles, clauers, immants…

Qui no voldria un cargol lolailo?

I per acabar us deixo amb les paraules de la Clara i aquestes ovelletes…
Podeu encarregar els models de les fotos i fer peticions sobre color i mida. També em podeu encarregar agulles o qualsevol dels productes, personalitzats!
Busqueu alguna cosa en concret i no la trobeu enlloc? Digueu-me alguna cosa i ho intentaré!

beeeeeeeeeee (que vol dir: fins aviat!)

És molt delicat el drap de cuina, deia l’àvia

Un dels llibres que estic més contenta d’haver-me comprat és aquest
El vaig comprar per internet a l’Amazon. Si al Google poses: amazon craft books surten una pila de llibres del Món Paral.lel. Alguns fins i tot deixen veure les seves pàgines interiors. La majoria valen entre 12 i 20€ però moltes vegades hi ha ofertes de si compres aquest i aquest altre el segon és a meitat de preu i a més te’ls porten a casa. Un dia us ensenyaré algunes de les pàgines d’aquest llibre que són un regal per a la vista però avui us vull ensenyar aquestes dues.

Són petits motius per copiar en davantals o draps de cuina. Un detall per posar en draps de cuina que poden ser un bon regal. No cal que siguin de la Perla Gris. Poden ser del Zara Home , d’IKEA o dels xinesos de la cantonada. Un detall que has fet tu pot fer d’un regal quelcom de molt personal.
Per copiar-los només s’ha de fer servir el retolador màgic que marxa al cap d’unes hores del que ja en vam parlar dilluns i que podeu trobar a algunes merceries. El recordeu?
L’Elisenda  va brodar aquests motius de cuina  en petits drapets i després  els va cosir a màquina en draps de cuina de rus ribetejats. Un regal d’aniversari per a la seva germana. I li van quedar així de bé!

Les aparences enganyen. El vestit de la Júlia

No totes les revistes de punt són quiques encara que per la portada pugui semblar el contrari.

Cal endinsar-se en les seves pàgines perquè pot ser que trobis coses com ara aquest vestit.

La Maite el va voler fer dels mateixos colors que la revista i per poder cosir el motiu central es va fer ampliar a la mida real l’esquema del dibuix que a la revista era més petit.  Evidentment es podria fer amb d’altres combinacions de colors. Això va a gustos.
Aquí el teniu. A punt per a que faci bo i la Júlia el pugui lluir.

Galetes/botons amb nutella

La Núria és la nostra primera col.laboradora i li agraïm moltíssim. Ens envia aquesta foto i la recepta de les galetes de botó que va compartir amb les seves companyes del curs de cosir a màquina. La recepta està treta del blog La cuina de casa i el resultat salta  a la vista. Han de ser boníssimes!

Aquí va la recepta:
Ingredients: (per unes 40 galetes)
• 200g de farina
• 50g de Nutella
• 100g de mantega pomada (que vol dir ben batuda)
• 100g de sucre
• 1 ou

Preparació:
Batre la mantega amb el sucre i la Nutella fins aconseguir una crema. Afegir l’ou. Incorporar la farina tamisada i barrejar fins a obtenir una massa homogènia.
Embolicar la massa amb paper film aixafant-la ben plana. Reservar a la nevera uns 30 minuts.
Estirar la massa amb el corró entre dos papers de forn fins aconseguir el gruix que volem que tinguin les galetes, ben finetes millor. Tallar-les en la forma desitjada, botons en aquest cas (mollo rodó i forats fets amb un escuradents) procurant que totes quedin ben iguals (si veieu que la massa s’escalfa, posar-la una estona més a la nevera).
Estendre les galetes sobre una placa de forn i coure-les a 180º uns 10 minuts. Deixar refredar sobre una reixeta.
i bon pofit!!

Presentem la capçalera. Avui la ema i la pe

Tant la M com la P de la capçalera són lletres fetes amb feltre per a personalitzar un regal. Dels regals i de com presentar-los en parlarem algun dia però no trobeu que li dóna un toc especial posar-hi la inicial de la persona aqui va fen¡m el regal?
  
La M era per a la Mariona que feia 30 anys i la P per a la Paula que acabava de néixer.

El procés és senzill i no cal que quedi perfecte sinó que es vegi fet a casa.

Necessitem: feltre (a mi m’agrada que cada cara de la lletra sigui d’un color diferent), una lletra que hem imprès i retallat d’una mida adequada (d’uns 5 o 6 cm), floca per omplir, agulla i fil i… oh, sí! un retolador màgic dels que pots escriure a la roba i que al cap d’uns hores desapareix.

 
 
I per acabar li posem un “ullet” per poder-li passar un fil o un cordó. L’aparell de posar ullets es pot comprar a les ferreteries per uns 12€  i ja porta un quants ullets, tot i que ara també se’n poden trobar de colors.
El resultat final és aquest. Aquesta E és per a l’Elisenda que va fer 18 anys fa poc i ja ha volat fins a Washington, la E.

Benvinguts!

El Món Paral.lel és el món de centenars i centenars de blocs a la xarxa que tracten de coses que la gent fa personalment. Ho podríem definir com a “manualitats” perquè és fan amb les mans. Però és més que tot això. Del Món paral.lel també ho és tota aquella gent que fa coses amb imaginació, paciència, una mica de traça i molt d’afecte. Coses per a un mateix o per als altres, per decorar o per fer la vida més agradable. Gent que, a sobre, gaudeix d’allò més mentre fa totes aquestes coses donant importància als detalls.Coses que moltes vegades acaben sent úniques.
Si t’agrada cosir,
si t’agrada la cuina,
si t’agrada fer coses amb papers,
si t’agrada fer ganxet, mitja…
si vols fer un regal i no penses “què compraré” sinó “què puc fer”,
si t’agrada la decoració,
si t’agrada el disseny,
si t’agrada fer coses d’aquestes amb  nens…
aquest és el teu món.


A la foto
un test amb esqueixos de les cintes de la besàvia Victorina amb unes “proves” de ganxet que vaig regalar a l’Eva que estrenava pis