Una bufanda, fàcil, fàcil

Les bufandes són de les coses més agraïdes de fer. Només és qüestió d’anar tirant amunt i normalment és fan de punts senzills: punt bobo, canalé….
Aquesta que us presento avui me la van ensenyar a fer en una casa de llanes del Passeig de Sant Joan entre Pare Claret i Indústria, baixant a mà esquerra. Com sempre abans de començar farem una mostra per veure quants punts hem de posar ja que sempre depèn del gruix de la llana i de la mida final que volem que tingui.

Es tracta de posar a l’agulla punts múltiples de 4+2. Per fer aquesta bufanda en vaig posar 26. I es tracta de fer igual totes les passades. Al final la bufanda no té dret ni revés. La seqüència és aquesta:
1 del dret, 1 del revés, tal com tenim la llana fer una vaga del revés ( o sigui passar la llana cap a la dreta per passar-la per sota  l’agulla de la dreta per a que torni a quedar a dalt) i després 2 punts junts del revés. I torna a començar. Al final de la passada s’ha d’acabar amb un del dret i un del revés.
Provar-ho és més fàcil que explicar-ho. I ja sabeu:
llana gruixuda = agulles gruixudes = s’acaba en un pim-pam

Un llit pels espàrrecs verds

Hi ha dies que no tens moltes ganes de cuinar sobretot al vespre. Les coses al forn són una bona solució. A casa meva no falten mai ni la pasta de full ni  la pasta brisa d’aquella enrotllada que venen als súpers. Es poden tenir congelats i es descongelen en poca estona.

De cara un sopar d’un primer lleuger: sopa, amanida, puré i alguna cosa senzilla de segon us proposo aquests espàrrecs amb càmembert i pasta de full. La recepta la vaig llegir ja fa temps en una revista de cal metge i per tant no puc citar a qui la va idear ni li puc donar les gràcies per tants èxits aconseguits amb aquesta recepta infal.lible.

Ingredients:
– Un manat d’espàrrecs verds per a 4-6 persones si són gruixuts millor perquè són més tendres (la filatura de l’espàrrec és a la capa més exterior, si els espàrrecs són molt prims tot són fils i hi ha poca xixa tendra)
– Una placa de pasta de full
– 1 ou
– Càmembert o brie
– Olivada d’olives negres
– Tomaquets i cibulet (opcionals)

Recepta:
Es comença bullint els espàrrecs però es poden deixar al dente per a que s’acabin de fer en el forn. Amb uns 20 minuts n’hi prou. S’escorren i es deixen referedar una mica.
S’encén el forn a uns 180 graus uns  10 minuts, el de sempre, vaja.
Mentrestant estirem la massa a la plata del forn i amb la punta del ganivet fem les porcions. D’una placa se’n poden fer fins a 6 porcions més aviat rectangulars. En el cas de la foto com que només érem 4 ens va tocar un tall més gran. Un cop fets els talls es dobleguen les vores cap a dins fent com un cistellet.
Es posen els espàrrecs que si són molt llargs es poden partir per la meitat.
Es bat un ou i amb un pinzell o amb els dits es pinta la part de la massa que es veu i els espàrrecs.
Es fica al forn uns 20 o 25 minuts. De fet és millor mirar si la massa ja ha pujat i si està una mica daurat de sota. Aleshores es posa durant 5 minuts per dalt per a que es dauri vigilant que no es cremi.
Es treu de forn i mentrestant ja hem tallat el càmembert a trossos llargs de un mig centrímetre de gruix i el posem deseguida sobre els espàrrecs (fora del forn). Quan ja quasi està fos li posem un filet d’olivada a sobre i cap a taula s’ha dit.
A la foto: com que tenia tomaquets i cibulet vaig pensar que li donava color. I crec que també li vaig tirar una mica de sèsam.

Boníssim! Infal.lible!

El trenafils i la bossa de la Mercè

Recordeu aquest estri que us vam ensenyar fa dues setmanes? Doncs ja té nom: es diu trenafils. L’Antònia ens va enviar l’únic suggeriment de nom que demanàvem i el resultat de la votació ha estat per unanimitat.
La Maite ens ha enviat unes fotos d’una bossa que té un cordó fet amb el trenafils. Ja us vam dir que pot tenir altres aplicacions però en aquesta bossa li queda la mar de bé
Aqui teniu un detall de l’obertura de la bossa i de com s’ha passat el cordó

Pot semblar que no però hi ha més d’un metre de cordó fet amb el trenafils

La manteta folrada i florejada de la Júlia

De vegades tens una idea i resulta que no trobes el material necessari per dur-la a terme. Però un dia passes per davant de la botiga U3U del 131 del carrer Muntaner de Barcelona (un dia parlarem només d’aquesta botiga) i trobes aquestes llanes. I era just el que estaves buscant! D’entrada la barreja de colors és…difícil? atrevida?
Amb aquestes llanes d’una textura dolça  l’Elisenda va començar a teixir una manta de ganxet per a la seva neboda Júlia. Sense cap model va anar provant punts i va anar combinant els colors de les llanes i els punts a mesura que l’anava fent. Si us hi fixeu bé hi ha una seqüència de colors i punts que es repeteix.

Deprés va trobar una roba que hi anava bé i la va cosir pel darrera amb la màquina de cosir.

Li va afegir aquestes rodonetes/floretes de colors i la Júlia ja va tenir la seva manta feta. Per abrigar-la, per jugar-hi al damunt, per ficar-hi els ditets o simplement per fer bonic a la seva habitació. La manta fa 60 x 45 cms que és el que fan els bressols, més o menys.

Només mirar-la ja és un gust!

Acús de recepció. I és que la gent del Món Paral.lel no para…

1a UN GORRO I UN BUF PER A LA VALÈRIA
Atenció! Tothom dret per rebre amb un fort aplaudiment al primer noi que ens envia coses. Amb tots vostès: l’Arcadi! (plap, plap, plap (so d’apludiments)).

L’Arcadi ha fet això per la seva germa petita, la Valèria. I tot va començar mirant vídeos tutorials al youtube!! jeje!

Endavant, Arcadi! Aquest punt d’arròs del gorro està la mar de bé. Algun truc especial per encertar les mides del gorro?

2n LES GALETES DEL GUIM I COMPANYIA
La Mariona ens envia aquestes galetes de nutella fetes amb la recepta de la Núria del dia 22 de febrer, aquelles que eren botons. Però no les va fer ella sola, les va fer amb el Guim que encara no té dos anys i era l’encarregat de tirar la farina i de posar els motlles per sobre la pasta i apretar ben fort. El que ho remenava tot era l’Andreu.

I a qui no li agraden les galetes fetes a casa amb aquella oloreta que queda durant força estona…?

Presentem la capçalera. Avui la ela geminada

De bon començament teníem clar que la ela geminada de “paral.lel” havien de ser dues agulles de fer mitja amb un botó al mig. Aquestes són agulles de bambú i me les van dur dels Estats Units. No us podeu imaginar la calidesa que dóna treballar amb aquestes agulles! Res a veure amb les metàliques! El so de les agulles mentre treballes…s’ha de provar. Segur que aquí també se’n poden trobar, però a on?

El que hi ha a sota les agulles és una petita bufanda. M’havia sobrat una troca d’aquesta llana gruixuda i acolorida i vaig fer una bufanda pel Guim alternant quadrets amb punts del dret i del revés. No m’hi vaig estar gaire estona per fer-la. Llana gruixuda = agulles gruixudes = acabes aviat!

Ah! i el botó de fusta que ens fa de puntet és tot el que va quedar d’un jersei gruixut de quan tenia 16 anys i vaig decidir que aquell hivern no volia abrics, volia un jersei gruixut que el va fer la meva mare barrejant dues llanes de colors diferents. Ui, quants records!

El bloc del dissabte. Fem manuals amb la Cristina

Doncs avui no us presentem res que haguem fet nosaltres sinó el bloc d’una mestra.
Fa temps que de tant en tant ens perdem pel bloc Fem manuals amb la Cristina. La Cristina Moreno és una mestra de plàstica d’infantil i primària de l’Escola Canigó i ja fa temps que té aquest bloc on penja  les coses que fa amb els seus alumnes. També fa tallers  i fa coses molt inspiradores. No hi ha cap dubte que la Cristina també és del Món Paral.lel. A més el seu bloc va obtenir el Premi  Edubolgs Espiral 2011. Mireu, mireu…

Aquest guarniment de Nadal ( o no) està fet amb rotlles de paper higiènic. Qui no en té a casa seva? Qui, qui? Va, va, que ho digui!!
I que m’en diueu d’aquests superman?
I d’aquestes ballarines?
I d’aquest mussol amb pintura fluorescent als ulls per a que brillin en la foscor?

Ànim mestres de plàstica que heu fet tantes coses! El bloc del Món Paral.lel us espera!

Molt més que botons

Sóc la Sílvia i estic encantada de conèixer aquest món paral.lel

Crec que des de ben petita que he tingut interès per les manualitats. De fet és curiós perquè una de les meves joguines era una màquina de cosir d’aquestes de plàstic que la veus i penses…vols dir que en sortirà alguna cosa d’aquí??
La veritat és que no recordo que en sortís res de bò però ara en tinc una de veritat i us asseguro que pocs estris són tan útils. Suposo que aquesta afició és herència de la meva iaia, un trocet d’ella que sempre portaré dins.
Doncs bé, així a grans trets m’agrada treballar amb feltre, plomes, botons i tot el que tingui color.
Pels meus treballs en feltre tot sovint m’ajudo de la màquina de cosir però també m’agrada treballar manualmet, trobo que fa la peça més “única” per dir-ho d’alguna manera.

També m’agrada fer bisuteria i ara estic treballant amb botons per forrar per fer arracades i anells amb petits retalls de roba.

Aquests són els meus estris de treball

He de dir que tant amb el feltre com amb els anells i arracades sóc completament una aprenent, m’agrada fixar-me en com es fan les coses i reproduir-les però hi ha molt camí per aprendre.

Sílvia

Les inicials de “Compàs”

El Rafel i l’Àngels tenen una llibreria-papereria a Cardedeu. Una botiga amb encant. Els seus aparadors són d’allò més creatius perquè són capaços de posar-hi qualsevol cosa: des d’una llar de foc, a una porteria de futbol, un water (de veritat) o una cadira com un tron reial. Si mai aneu a Cardedeu passegeu pel carrer de Baix. És un carrer curtet que va de la plaça de l’Església a la de l’Ajuntament. Allà hi trobareu la llibreria-papereria COMPÀS.
Ens han enviat aquestes fotos i ens expliquen això: des de que vam obrir la botiga ara fa 10 anys sempre que hem fet paquets per regal hi hem posat la inicial de la persona a qui va dirigit el regal. Per això ens va fer tanta gràcia veure la vostra entrada sobre personalitzar regals amb les inicials.

Però és clar, nosaltres no fem les inicials de feltre sinó que són etiquetes amb inicial que ja tenim fetes. Al principi la gent s’estranyava quan els hi preguntàvem per a qui era el regal. Ara la gent del poble ja ho sap i ja ho espera. Li embolico per regal? Sí, amb una erra que és pel meu nebot que es diu Ramon.

Al costat de la caixa tenim una fusta on ja tenim  les etiquetes impreses. Les que s’acaben abans? Les vocals, sobretot la A, i la M.
L’Àngels i el Rafel sempre diuen: en la nostra botiga els amics són clients i els clients es converteixen en amics.
Proveu a demar-nos qualsevol llibre per estrany que sigui! Els reptes ens encanten!
compas@compas.cat

Rafel i Àngels