Un mini davantal per a unes mini cuineres

Les mini cuineres demanaven pels Reis una mica de fireta per a la cuineta.
Quan vam trobar aquesta cistella tan bonica vaig pensar que el complement perfecte era un davantal. I aquí està el davantal!
I aquí teniu les mini cuineres en acció

Roser

Anuncis

Un davantal brodat

M’he fet aquest davantal d’estil japonès i li he brodat una dent de lleó.
IMG_1856 IMG_1857 IMG_1858És d’aquells que també es corden creuats pel darrera.

Núria

Els davantals que va fer l’àvia

Quan érem petites l’àvia Assumpta ens va fer aquests davantals per quan jugàvem a cuinetes
I ara que me’ls he tornat a mirar els hi veig tots els detalls: la punta, la butxaca el brodat…
Crec que no el vam fer servir gaire perquè està molt nou, una llàstima! Però ja trobarem a qui li faci gràcia posar-se’ls

Mariona

La primera castanyada de la Jana

Ja sabem que a totes les escoles i llars d’infants celebren les festes tradicionals. Per a nosaltres això no és nou però per a la Jana és el seu primer any a la llar d’infants. Quan vam dir: han de venir disfressades de castanyeres vam riure molt imaginant-nos-ho. En vam parlar amb l’avia Rosa Maria i  va ser a ella a qui se li va ocórrer de fer-li un davantal i un mocador de cap amb una roba de la besàvia.IMG_3494
IMG_3499Què, una passada, no?

Maria

Cosit a màquina

Donem la benvinguda a l’Encarna que s’estrena al Món Paral.lel amb tres creacions que ens han agradat molt. Esperem que n’hi hagi moltes més que vulgui compartir amb la família del Món Paral.lel.
la fotoEl gat per a la filla d’una amiga
la foto(1)El davantal per a la cuinera de la casa
la foto 1I una magnífica manteta de patchwork molt ben encaixada!

Gràcies Encarna!

El davantal de fer carquinyolis

– Pare, que t’agradaria que et portessin els Reis
– Potser un llibre de fer pa o coques o coses així
I així va ser el Reis em  van portar un llibre que un dia ja us ensenyaré quin és perquè encara no li he fet cap foto. Però hi ha de tot. Vaig començar a fer pa: xapates, pa de pita, panets, brioxos, coques d’anís…i sí, carquinyolis! I per l’aniversari què em van regalar? Doncs un davantal, aquest!La gràcia és que el davantal està fet per les meves filles (crec que el va cosir la Mariona) i per tant és peça única. Té una peculiar butxaca en forma de manyopla d’un tros de roba que em sembla que havia estat un pijama
I té la inscricpció feta amb lletres de tampó i tinta de roba amb la data en la que vaig començar aquesta nova afició
Evidentment no només el faig servir per fer carquinyolis sinó que me’l poso per fer qualsevol cosa d’aquestes que tenen farina. Per fer el sopar als vespres en tinc d’altres.

Toni