Disfressa de Chase de la patrulla canina

El Diego es va voler disfressar (com no!) de la Patrulla Canina i va escollir el Chase.
Vam tenir un mal pensament de comprar la disfressa per manca de temps, però quan vam veure com era el què venien vaig tenir claríssim que allò tan cutre (xaró) no ho comprava!

Així que vam fer un “comando” la meva mare i jo i ens vàrem posar “manos a la obra“, ella amb la màquina de cosir i jo amb la goma eva i la pistola de cola.
Vaig començar per la motxilla amb uns cartrons per fer els laterals i la  base, que vaig folrar amb goma eva blava (el color del Chase).
Aquest gos porta com uns llums de prioritat als costats que els vaig fer amb uns pots de natilles folrats amb celofana i ficats per un forat des de dintre. Després vaig folrar l’interior per a que quedés més ben acabat i vaig continuar amb la part  frontal i esquena.
La gorra em va costar més. Vaig començar fent la plantilla de la visera amb cartró, que vaig folrar de goma eva negra, i continuar amb els laterals; el que més em va costar va ser col·locar la part de dalt.
No va quedar pas tan malament! (com diu el meu marit: els polis americans la porten així! hehehe)
Després li vaig fer unes orelletes de gos de la tela de “peluix” que vam comprar per pantalons i mànigues i les vaig enganxar a la gorra.
La yaya va fer el més important: uns pantalons amb cua i una armilla blava amb mànigues.
El nen semblava un gosset de peluix gegant i anava encantat de la vida amb la seva disfressa feta a casa.

Elena S

 

 

Disfressa de Luke Skywalker

Aquest any en Guim volia anar disfressat de Luke Skywalker quan va de negre:
Com que teníem un tros de feltre gris fosc bastant gran vam agafar la mida d’un jersei que li anés bé per fer el cos i li vam prendre la mida de llarg. El feltre té l’avantatge que no es desfila i per tant no cal fer vores i a més a més és molt fàcil de cosir a màquina.
Al cap de poca estona ja teníem l’armilla cosida amb solapes i tot! I un cinturo amb velcro que va cosit pel darrera per a que no el perdi
I el Ton també se’l vol posar encara que li vingui gran!

Mariona i Roser

Disfressa d’indi. 2a part:

Després de fer el carcaix per a les fletxes dels indis amb el feltre de color gris
vaig fer la disfressa començant per una cinta amb plomes que fa joc amb el vestit. Les plomes tenen un escuradents a dins, al mig, per a que quedin ben rectes i es tanca amb velcro per a que vagi a la mida
Per fer el vestit vaig comprar unes samarretes 2 o 3 talles més grans i així fan de vestits. Les vaig guarnir amb tapapunts diversos cosits a màquina. El serrell dóna tota la volta a la samarreta
Com que són llargues a  la part de baix vaig fer talls (marcats amb un regle i el retolador que s’esborra sol) i li vaig fer nusos. També li vaig posar boletes de fustes. Que la samarreta sigui gran va molt bé perquè es pot posar a sobre d’un jersei, cosa que de cara a carnestoltes és un gran què.

Roser

La disfressa de caragol

L’Elena li va fer al Diego aquesta simple disfressa que no pesa i es fàcil de fer.
Va embolicar plàstic de bombolles amb paper d’embalar i el va enganxar en una cartró d’on sortien unes tires que fa de motxilla. Una cinta amb unes boles al cap i ja tenim el caragol de casa!

25

Disfressa de súperheroi

Doncs pel que sembla no cal gastar-se gaires diners si vols fer una disfressa original, única i que quedi bé. En Fèlix volia una disfressa de súper heroi i entre la seva mare i la seva àvia li han fer aquesta amb una samarreta negre, uns guants tallats i uns pantalons de xandall
De lluny fa aquest efecte de súperheroi modern i diferent de tots els més habituals. Un heroi amb personalitat.
Si el mirem d’aprop veiem la feina de la mare i de l’àvia
Només li falta la capa per sortir volant!

Roser

Pingüins quan estàs malalt

Hem hagut d’estar uns dies a casa i per passar l’estona hem estat fent pingüins perquè el Guim, aquest curs, és de la classe dels pingüins.

El primer el vam fer pintant un rotlle de paper higiènic. També li hem fet les ales, el bec i els peus.

Un altre dia vam fer una màscara. La cara negra està feta amb roba de samarreta. El Guim em va ajudar a retallar les peces i a prémer el pedal de la màquina de cosir
El nas el vam farcir de floca per a que tingués una mica de cos
Finalment li vam posar una goma per a que s’aguantés bé.

Crec que ja sé de què ens disfressarem per Carnestoltes!!

Mariona

L’armilla del Woody

El meu nebot és un fan de Toy Story. Ja sé que és una pel.lícula de fa anys però l’Andreu fa poc que l’ha descobert i tot el dia va amb el barret de vaquer i l’estrella de xerif. Quan no feia calor també duia el mocador vermell al coll.Pel seu aniversari li he fet l’armilla amb una roba de punt blanca. Les taques de vaca són de feltre negre enganxat i la vora l’armilla cosida amb fil de cotó!

Montse

Ales de papallona

Remenant fotos he trobat aquesta de les ales papallona que la mare em va fer quan encara anava a la llar d’infants. Estaven fetes amb porex i pintades amb témperes. Tenien unes cintes com de motxilla per que se m’aguantessin bé  i em van encantar!
L’altra nena que també havia d’anar de papallona tenia unes ales comprades que eren molt més petites que les meves! Avui que és el meu aniversari em fa il.lusió veure aquesta foto

Clara

Capgrossos pel cercavila pel català a l’escola

Aquests dos cap grossos els van fer el Guim i el Ton, amb ajuda, a la Fira del Modernisme que es va fer fa un parell de setmanes a l’eixample de Barcelona. Ja veieu que són ben senzills: una capsa de cartró, fer la finestra pels ulls, pintar i guarnir!
Els nanos que els agradi disfressar-se s’ho passaran la mar de bé

Roser

La disfressa de drac

Una disfressa senzilla pel Ton que volia una disfressa de drac. Primer va ser la sort de trobar una samarreta verda amb caputxa i que l’estrella que duia no quedava malament. Després pensar en la cara. Com que a la xarxa hi ha molt bones idees, d’una barreja de dues en va sortir això per la cara/cap del drac
Una pilota va servir de mida de cap per cosir la punta de la caputxa i posar-hi el feltre verd gruixut. El feltre estava tallat en rodó per fer la forma de cap.
I a l’esquena el feltre tallat en forma de punxes però recte i sobresortint de la samarreta com si fos una cua. Un cop posada la samarreta vam veure que l’havíem encertat bastant i que la caputxa no queia ni endavant ni endarrere i sobretot que el Ton estava la mar de feliç intentant fer-nos por amb la seva disfressa

Roser