Una manta de cintes, un entrepà amb banderetes i l’últim punt

1- LA MANTA DE CINTES PER A LA PAULA
Com no podia ser d’altra manera, qui em va inspirar va ser novament la meva germaneta Elisenda!! Ella me’n va regalar una que havia fet especialment per a la meva filla Júlia…preciosa.
Jo, seguint el seu model (i després haver fet un curset ràpit de màquina de cosir), vaig triar dues robes ben boniques que vaig tallar en 2 quadrats de 22 cm.
Un cop feta la vora d’una de les robes hi vaig anar cosint les cintetes tot al voltant.
Finalment només quedava cosir-hi l’altra robeta quadrada a la que abans també havia fet la vora.Tot i no dominar gaire la màquina de cosir, vaig quedar força contenta del resultat!!
I és que als petits de pocs mesos els encanta agafar les robes acolorides i anar mirant  i tocant les cintes. Prove-ho, ja veureu…

Núria F.
2- ENTREPÀ D’ANIVERSARI
Em va fer molta gràcia veure la vostra entrada on parlàveu del cel.lo japonés perquè jo no ho sabia però la meva mare també en té. Fa poc va ser el meu aniversari i la mare va marxar a la feina quan jo encara dormia. Quan em vaig llevar i vaig anar cap a la cuina a fer-me l’esmorzar em vaig trobar l’entrepà ja fet, així. Evidentment li vaig fer una foto i a més a més estava boníssim! Gràcies, mare!!!!
Al vespre les banderetes les vam posar al pastís
Alba M.
3- L’ÚLTIM PUNT
Us envio aquest curt d’animació que es diu The last knit (l’últim punt). Realment, els que gaudim creant i treballant amb les mans… no hi ha res que ens aturi!!!
Mònica B.