El bloc del dissabte. Ganxetades

Ganxetades és un bloc que gairebé ho diu tot amb el nom. Jo diria que el ganxet potser va ser l’excusa o la primera idea d’aquest bloc que l’Alícia va posar en marxa el gener del 2010. Però hi hem trobat moltes més coses que ganxet. Coses d’quelles que també ens agraden  com ara bosses, magdalenes amb bonyet i ninos. Un mostra:
la primera foto que va penjar al bloc
Unes magdalenes per a una festa
O un mòbil
L’Alícia ens explica: sóc mestra d’educació especial, el blog forma part del meu temps lliure i és un espai on desconnectar de la feina i de la rutina diària.
Vaig començar en el món blogger per tal de poder compartir la meva passió pel ganxet, ja que ningú del meu entorn tenia aquesta afició (excepte la meva àvia, clar) i no m’espera tot el que m’ha aportat. He conegut molta gent fantàstica amb la mateixa bogeria que jo per les llanes i se m’han obert nous camps com la mitja i la costura. La xarxa no deixa de ser intercanvi d’experiències, d’idees, d’informació… i resulta molt enriquidor.
Completament d’acord Alícia!
I finalment no m’en puc estar de mostrar-vos aquest nino, el Mic, que ja ha sortit algunes vegades al Món Paral.lel i que té totes les gràcies
A més a Ganxetades també hi podeu trobar algun esquema de com fer segons què amb ganxet. No us ho perdeu!

Roser

Un jersei del Mic

Ahir el Guim va fer 2 anys!  I com a nen del seu temps és un fan del Mic, aquest titella del Club Súper3  dolç i divertit
I un dia la Mariona, la seva mare, em va proposar si li faria un jersei com el Mic. Feia molt de temps que no feia jerseis per a ningú però per a un nen de 2 anys… em vaig animar a provar-ho. I aquí va començar tot
Vaig comprar un fil de cotó, que anem de cara l’estiu, i a la matixa botiga em van calcular els punts i em van explicar com fer el coll i les mànigues. I l’he muntat jo, tota sola, fins i tot la cremallera que no ho havia fet mai i aquí el teniu
El melic del Mic que és una espiral el vaig cosir a sobre amb punt de cadeneta. Vaig buscar una espiral a internet i la vaig imprimir. La vaig posar al damunt i amb un fil ben fosc la vaig anar resseguint. Després vaig estripar el paper i vaig cosir amb el fill vermell per sobre del fosc. Després vaig treure el primer fil i ja està.
I finalment seduïda pel Mic li vaig fer una cara amb feltre amb un imperdible cosit al darrera per si li volen posar en algun altre jersei o samarreta.
El millor de tot? la cara de sorpresa i felicitat que va fer quan li vam regalar! I li ve bastant a la  mida

Roser

Corones d’aniversari. 2 estils

Qui no ha vist mai un nen o una nena sortint de l’escola amb una corona de cartolina plena de gomets i amb un número. Als nanos els encanta ser especials per un dia i a la majoria els agrada disfressar-se.
Però hi ha qui s’ho “curra” més i fa corones d’aniversari a casa. Corones que poden anar passant als germans perquè perduren com un gran record del dia que fas anys. Mireu aquesta col.lecció de corones de l’Eloi!
Qui no voldria una col.lecció així! Les dels tres primers anys les va fer la tieta Elisenda i la dels 4 anys la Núria, la mare de l’Eloi.
Corones de feltre cosides a màquina amb una pila de detalls cosits al damunt. I una mica de velcro a les puntes per ajustar bé a la mida del cap. Mireu el detall de la darrera corona, la del Mic
I és que la Núria s’ho ha treballat de valent i les classes de màquina de cosir han donat els seus fruits.

Un altre estil de corones són aquestes fetes amb aironfix decorat.
Són corones temàtiques: pirates, animals… segons el tema de la festa amb la foto del nen i amb guarniments de confeti. Un cop tenim un tros guarnit per la banda que enganxa li posem a sobre l’altra part i ja tenim la corona que no es fa malbé i que es pot mullar. Un bon record també per poder jugar després de la festa. Idea de la Mònica.

La Laia m’inspira: ninos, samarretes, pastissos de bolquers…

Qui ho diu que quan es té un fill ja no es té temps per a res, eh?? A mi, amb l’arribada de la petita Laia m’ha vingut la inspiració i la il.lusió de fer-li coses personalitzades:
ninots originals,

samarretes amb el seu ídol televisiu,

mòbils de colors per distreure-la quan està al canviador,

i, també, pastissos de bolquers per regalar
Fer-ho porta temps, com tot, però paga la pena si penso que és per a ella i per a d’altres baldufetes acabades d’arribar al món

Núria

Endavant Núria! Ens ha fet molta il.lusió veure tot això que ens has enviat. Esperem que segueixis col.laborant amb el Món Paral.lel perquè del que es tracta és de compartir i com més siguem millor. M.P